Com sabem la Renaixença va ser un moviment de recuperació de la nostra llengua i literatura catalana, la qual cosa va pendre conciència progressiva de la identitat llengua-pàtria.Entre 1833, data de publicació de l'oda La Pàtria i 1877 foren premiats Verdaguer i Guimerà en els "Jocs Florals", durant el qual es restaura la llengua, literatura i com no la cultura catalana.
Aquesta va produïr un canvi molt important en el comportament del poble català envers del seu idioma, justament amb l'aparició del catalanisme polític que s'enfronta amb el centralisme de madrid.
El principal objectiu dels escriptors intel·lectuals d'aquest periode era recuperar la Corona Catalana, fer pendre conciència a la societat catalana de la viabilitat social i cultural de la llengua i especialment de l'ús del català tant en la intimitat com en la vida pública.
Per això feia falta que la burgesia tinguera conciència de recuperar el passat esplenderós de Catalunya, recollir la literatura de caràcter popular i de tradició oral, normalitzar i normativitzar la llengua, sobretot pel que fa a l'ortografia, gramàtica i depurar el lèxic ple de castellanismes, i finalment crear órgans de difusió cultural en català (premsa, editorials) i potenciar les institucions que ja existien i crear-ne de noves.
Per fer referència a l'època de la Renaixença podem llegir una bonica cançó de l'època acontinuació:
Són molts, són pocs,
són molt més forts que els rocs !
Ells ens van tornar
aquest bell parlar.
Primer ens escau
dir bé de l'Aribau
que retrobà el vers
per l'oblit dispers.
Després vindran molts altres a l'aplec.
Durà la Renaixença goig a l'arbre sec.
De tots, el gran ha estat En Verdaguer
que féu un obra immensa tot omplint paper.
De Catalunya visquin els poetes
que el cor ens encenen amb el seu cant !
Però no oblidem pagesos ni paletes,
ni aquell que fa d'obrer o d'estudiant !
Som molts, som pocs,
som molt més forts que els rocs !
Construïm plegats
pobles i ciutats.
Tenim l'orgull
d'aquesta sang que ens bull
i aquest món tot nou
que ara surt de l'ou.
D'aquell passat la imatge conservem,
però ja no es veu la vela ni grinyola el rem.
Mirant amunt veurem mil avions,
lligant amb fils de plata pobles i nacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada