Comunicació no verbal

Què és la comunicació no verbal? Per què hem de donar-li importància? 



La comunicació no verbal és la sèrie de mecanismes no verbals que permeten transmetre informació sense gastar el llenguatge. Pot ser per mitjà de signes molt diversos, tant corporals; gestos, mirades, postures i moviments, com d’imatges sensorials, visuals, auditives o olfactives.

Aquest llenguatge corporal és una habilitat que té a veure amb les nostres emocions i que pot variar segons les cultures. La comunicació no verbal és una realitat complexa, que inclou diferents àmbits, un definit pels gestos, com ara la mirada, i un altre definit pel llenguatge, com per exemple el volum de la veu.

Hem de cuidar la nostra comunicació no verbal ja que podem estar parlant d´alguna cosa o afirmant un fer... però si la nostra comunicació no verbal no ens acompanya, aquest missatge, aquesta emoció o aquesta realitat que volem transmetre no tindrà gran validesa per al nostre o nostres interlocutors.

Cal aprendre a interpretar i a comunicar amb el nostre cos el que volem expressar ja que si la comunicació no verbal contradiu a la verbal podem tenir un gran problema.

No és el mateix que jo diga que m’agrada una cosa i que estic entusiasmada per ella, sense gesticular, que si ho acompanya d´una gesticulació adient al que estic contant, un to de veu adient al que estic sentint i una mirada plena d´emoció.

El nostre cos transmet més informació que les nostres paraules i és per aquesta raó que tenim que cuidar aquest tipus de comunicació.

Quan un amic ens diu que està bé, però no li acompanya la seva gesticulació...segurament pensarem, està bé realment? Pensem m’ha dit que està bé, però jo l’he vist molt apagat, és qui on s’evidencia la importància d’aquest tipus de comunicació ja no sols parlem amb les paraules, sinó que som un tot.

Diuen que el cos diu el que pensa la ment. No és possible no comunicar.

Es diu, que el llenguatge verbal ens ajuda a transmetre informació objectiva sobre la realitat i el no verbal ens ajuda a transmetre la nostra identitat, el nostre estat d’ànim, les nostres emocions i les nostres motivacions.

El llenguatge corporal ens pot indicar si una persona és tímida, dominant, submisa... Hem de saber “ escoltar” tot tipus de comunicació ja que com en dit abans tot és un conjunt i és impossible no comunicar, fins i tot un silenci és capaç de dir-nos moltes coses.

La decadència dels mitjans de comunicació al País Valencià

Si parlem dels mitjans de comunicació a la NosTRa TeRRa podem destacar la denominació que exerceix el sistema polític que ha comportat tot un seguit de males pràctiques informatives, una gran dependència dels grans grups espanyols i notables insuficiències culturals.

Els diaris "Al dia" (1966) i "Primera Pàgina" (1968-1972) i les revistes "Gorg", "La Marina" i "Turia", foren els principals exponents de les conflictives relacions amb les autoritats de l'època i significaren una relacio de les pràctiques periodístiques tenallades pel règim.

Com sabem, entre 1976 i 1982 apareix el conflicte sociolingüístic valencià, el qual resulta un procés llarg i complex de castellanització idiomàtica que s'inicia amb la decadència del país valencià que conduirà a una castellanització més intensa pel paper que va tenir l'esglèsia catòlica i l'aristocracia i, en temps més pròxims, per l'escolarització generalitzada de la població i la quarta generació de mitjans de comunicació de masses, a més dels forts contingents d'inmigració castellana no integrada culturalment, procés que anirà acompanyat per l'elaboració i difusió de discursos ideològics favorables a la substitució lingüística.

El diari "Las Provincias" va saber capitalitzar al seu favor l'anticatalanisme (catalanofòbia) populista. La dura crítica al poder socialista i les inèrcies de la tradició de compra i lectura d'aquest diari en determinats sectors de classe alta i mitjana tradicionals, li permeten un creixement continu i cada vegada fomentar o incrementar un odi al poble català.

Les ajudes a la premsa en català foren ben minses durant els anys de govern socialista. Des de que els de dretes van arribar al poder de la Generalitat, no han aconseguit cap ajuda i encara s'atreveixen a tancar la nostra Televisió Valenciana, la NosTRa Cultura i les NosTReS ArreLS. Perquè es ben cert que a la radio pràcticament no hi han programes informatius amb Català. A les emisores de les grans cadenes inclòs a cadenes locals, normalment eren i han sigut en castellà.

Per altra banda, fent referència al tancament de CANAL9 per part del govern del país valencià, es un acte de manipulació de l'Estat. També és una agressió a les llibertats democràtiques contra la nostra conciència. A més de ser un atac violent contra el dret a la informació, la llengua i la cultura d'un poble. Creuen que eliminant la llengua catalana de la vida pública, invizibilitzant-la mediàticament i reduïnt-la a l'ambit familiar controlaran el pensament de la gent.

Tot això genera un record a l'època del franquisme, actualment ens sentim atacats i tenim por de tornar als orígens feixistes.

La Renaixença als països catalans

Com sabem la Renaixença va ser un moviment de recuperació de la nostra llengua i literatura catalana, la qual cosa va pendre conciència progressiva de la identitat llengua-pàtria.

Entre 1833, data de publicació de l'oda La Pàtria i 1877 foren premiats Verdaguer i Guimerà en els "Jocs Florals", durant el qual es restaura la llengua, literatura i com no la cultura catalana.


Aquesta va produïr un canvi molt important en el comportament del poble català envers del seu idioma, justament amb l'aparició del catalanisme polític que s'enfronta amb el centralisme de madrid.

El principal objectiu dels escriptors intel·lectuals d'aquest periode era recuperar la Corona Catalana, fer pendre conciència a la societat catalana de la viabilitat social i cultural de la llengua i especialment de l'ús del català tant en la intimitat com en la vida pública.

Per això feia falta que la burgesia tinguera conciència de recuperar el passat esplenderós de Catalunya, recollir la literatura de caràcter popular i de tradició oral, normalitzar i normativitzar la llengua, sobretot pel que fa a l'ortografia, gramàtica i depurar el lèxic ple de castellanismes, i finalment crear órgans de difusió cultural en català (premsa, editorials) i potenciar les institucions que ja existien i crear-ne de noves.

Per fer referència a l'època de la Renaixença podem llegir una bonica cançó de l'època acontinuació:

Són molts, són pocs,

són molt més forts que els rocs !

Ells ens van tornar

aquest bell parlar.

Primer ens escau

dir bé de l'Aribau

que retrobà el vers

per l'oblit dispers.

Després vindran molts altres a l'aplec.

Durà la Renaixença goig a l'arbre sec.

De tots, el gran ha estat En Verdaguer

que féu un obra immensa tot omplint paper.

De Catalunya visquin els poetes

que el cor ens encenen amb el seu cant !

Però no oblidem pagesos ni paletes,

ni aquell que fa d'obrer o d'estudiant !

Som molts, som pocs,

som molt més forts que els rocs !

Construïm plegats

pobles i ciutats.

Tenim l'orgull

d'aquesta sang que ens bull

i aquest món tot nou

que ara surt de l'ou.

D'aquell passat la imatge conservem,

però ja no es veu la vela ni grinyola el rem.

Mirant amunt veurem mil avions,

lligant amb fils de plata pobles i nacions.

Història social del panorama del conflicte de llengües al País Valencià

Com ben bé sabem existeixen molts reculls per tot arreu on es parla del conflicte de llengües al País Valencià. Tot ve des del terme que coneixem com a "Decadència"  que fou encunyat per designar l'etapa del començament del procés de substitució lingüística en oposició al de "Renaixença". 

Hi hagueren varies causes polítiques, socials i culturals que afectaren a la substitució lingüística sobre la primera meitat del segle XVI, on hi hagué un desmenmembrament polític, social i cultural dels països que formaven la Corona d'Aragó i tot va donar lloc a la pèrdua definitiva del poder polític. A més a més un altre aconteixement com fou l'expulsió dels moriscos, farà que València perda una part important de la població i aquesta serà repoblada per castellans.

Aquest succés genera que nombroses editorials barcelonines i valencianes editen els seus textos en castellà perquè augmenta la demanda del castellà. Tot i així, en aquest segle, el llatí era considerat com una llengua culta utilitzada entre estudiants universitaris, el clero, filòsofs, etc. Durant aquest procés de canvi lingüístic donarà lloc a una modificació radical de l'ús del català reduïnt-se a l'ambit privat entre classes populars.

Fent una reflexió a la decadència catalana podrem veure que actualment en la societat en la que vivim ens ha afectat d'igual forma, s'ha fet des del govern central i amb l'ajuda dels mitjans de comunicació controlats per ells. Tot i això ha desenvolupat una catalanofobia per part de molta gent de la nació espanyola on ataquen fortament a la llengua de la nostra terra.

Entra a veure el video de catalanofobia fent clic ací